Insistent i clar missatge del Papa Francesc per al Temps de la Creació 2022
Amb la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació del primer de setembre de 2022, un any més, s'iniciarà el Temps de la Creació, un període ecumènic per tenir més present la Creació i els reptes eco-socials que avui posen en risc la mateixa Creació i la possibilitat de la vida humana en el planteta.
El Papa Francesc s'ha avançat a formular el seu missatge que, un cop més són paraules clares i una invitació ben concreta a l'acció i al canvi tant a nivell personal, com comunitari i polític, apel·lant a les properes cimeres sobre el clima (COP27), el novembre, i sobre la biodiversitat (COP15) el desembre.
Una lectura per meditar i per revisar el nostre compromís.
Quatre punts fonamentals:
Un temps per cultivar la nostra conversió ecològica
El Temps de la Creació és “una oportunitat per cultivar la nostra 'conversió ecològica', recordant aquest concepte encoratjat per sant Joan Pau II com a resposta a la 'catàstrofe ecològica' anunciada per sant Pau VI ja el 1970.
D'aquesta manera, convoca tots els cristians durant aquest temps a “resar a la gran catedral de la creació, gaudint del 'grandiós cor còsmic' d'innombrables criatures que canten lloances a Déu”.
Les persones de fe, diu el Papa, “sentim la responsabilitat d'actuar, en el nostre comportament diari, d'acord amb aquesta necessitat de conversió, que no és només individual sinó també comunitària”.
Dolç cant i amarg crit
En escoltar la creació, Francesc esmenta que existeix una “espècie de dissonància”: “D'una banda, és un dolç cant que lloa el nostre estimat Creador; de l'altra, és un crit amarg que es queixa del nostre maltractament humà”.
El dolç cant de la creació es barreja amb el seu amarg crit, tal com ho demostra la intensa onada de calor que es viu a bona part de l'hemisferi nord i que està matant persones i produint importants sequeres.
Francesc anima les persones a aturar el consumisme, canviar els estils de vida i els sistemes perjudicials. “Tots els reportis científics ho demostren i el Papa ho reafirma: estem arribant a un punt de fallida i hem d'actuar ja. La crisi ja no és una hipòtesi d'un futur llunyà, sinó una realitat tangible que s'està cobrant vides humanes”, va completar Tomás.
Un missatge d'alerta davant les COPs
Abans de la COP 27 sobre el clima (Egipte, novembre 2022) i la COP 15 sobre biodiversitat (Canadà, desembre 2022) Francisco recorda al seu missatge la importància d'“impulsar junts una aplicació efectiva de l'Acord de París”, com ho va ratificar recentment la Santa Seu.
Ens convoca a la pregària: “En aquest Temps de la Creació, preguem perquè els cims COP27 i COP15 puguin unir a la família humana per abordar amb decisió la doble crisi del clima i la reducció de la biodiversitat”.
Quatre principis clau per a la biodiversitat
Francesc també aprofita el seu missatge per fer una crida a les nacions per aturar l'ulterior col·lapse de la “xarxa de vida” ―la biodiversitat―, assenyalant quatre principis:
- Construir una base ètica clara per a la transformació que necessitem per salvar la biodiversitat;
- Lluitar contra la pèrdua de biodiversitat, donar suport a la seva conservació i recuperació, i satisfer les necessitats de les persones de manera sostenible;
- Promoure la solidaritat global, tenint en compte que la biodiversitat és un bé comú global que requereix un compromís compartit;
- Posar al centre les persones en situació de vulnerabilitat, incloses les més afectades per la pèrdua de biodiversitat, com els pobles indígenes, la gent gran i els joves.
Text complet del missatge:
PER A LA JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA PER LA CURA DE LA CREACIÓ
1 de setembre de 2022
Benvolguts germans i germanes,
“Escolta la veu
de la creació” és el tema i la invitació del Temps de la Creació d’aquest any. El període ecumènic comença l’1 de setembre amb la Jornada Mundial de Pregària
per la Cura de la Creació, i acaba el 4 d’octubre amb la festa de sant Francesc.
És un moment especial per tal que tots els cristians preguem
i cuidem junts la nostra casa comuna. Inspirat originalment pel Patriarcat ecumènic
de Constantinoble, aquest temps és una oportunitat per a conrear la nostra
“conversió ecològica”, una conversió encoratjada per sant Joan Pau II com
a resposta a la “catàstrofe ecològica” anunciada per sant Pau VI ja el
1970.[1]
Si aprenem a escoltar-la, notem una espècie de dissonància en la veu de la creació. D’una banda, és
un cant dolç que lloa el nostre estimat Creador; de l’altra, és un crit amarg
que es queixa del nostre maltractament humà.
El cant dolç de la creació ens convida a practicar una
«espiritualitat ecològica» (Carta
enc. Laudato si’, 216), atenta a la presència de Déu en el món natural.
És una invitació a basar la nostra espiritualitat en l’«amorosa consciència de
no estar desconnectats de les altres criatures, de formar amb els altres éssers
de l’univers una preciosa comunió universal» (ibíd., 220). Per als
deixebles de Crist, en particular, aquesta experiència lluminosa reforça la consciència
que «tot ha vingut a l’existència per mitjà de la Paraula i res del que
existeix no hi ha vingut sense ella» (Jn 1,3). En aquest Temps de la
Creació, tornem a pregar a la gran catedral de la creació, gaudint del «grandiós
cor còsmic»[2] d’innombrables
criatures que canten lloances a Déu. Unim-nos en el cant a sant Francesc d’Assís:
«Lloat sigueu, Senyor, amb totes les criatures» (Càntic de les criatures).
Unim-nos al cant del salmista: «Que tot el que respira lloï el Senyor» (Sl 150,6).
Desgraciadament, aquesta cançó dolça va acompanyada
d’un crit amarg. O més aviat, per un cor de clams amargs. En primer lloc, és la germana mare terra la que clama.
A mercè dels nostres excessos consumistes, ella gemega i ens suplica que aturem
els nostres abusos i la seva destrucció. Són, doncs, totes les criatures les
que criden. A mercè d’un «antropocentrisme despòtic» (Carta enc. Laudato si’,
68), als antípodes de la centralitat de Crist en l’obra de la creació, innombrables
espècies s’extingeixen, interrompent per sempre els seus himnes de lloança a
Déu.
Però també són els
més pobres entre nosaltres els que criden. Exposats a la crisi climàtica, els
pobres són els qui més pateixen l’impacte de les sequeres, les inundacions, els
huracans i les onades de calor, que segueixen sent cada cop més intensos i freqüents.
A més, criden els nostres germans i germanes dels pobles natius. Degut als
interessos econòmics depredadors, els seus territoris ancestrals estan sent
envaïts i devastats per tot arreu, llançant «un clam que crida al
cel» (Exhort. ap. postsin. Estimada Amazònia, 9). També els
nostres fills criden. Amenaçats per un egoisme miop, els adolescents exigeixen amb
ansietat que els adults fem tot el possible per evitar o almenys limitar el col·lapse
dels ecosistemes del nostre planeta.
A l’escoltar aquests crits amargs, hem de penedir-nos i canviar els estils de
vida i els sistemes perjudicials. Des del principi, la crida evangèlica
«Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop» (Mt 3,2), convidant a una
nova relació amb Déu, implica també una relació diferent amb els altres i amb
la creació. L’estat de degradació de la nostra casa comuna mereix la mateixa
atenció que altres reptes globals com les greus crisis sanitàries i els
conflictes bèl·lics. «Viure la vocació de ser protectors de l’obra de Déu és
part essencial d’una existència virtuosa, no consisteix en quelcom opcional ni
en un aspecte secundari de l’experiència cristiana» (Carta enc. Laudato si’,
217).
Com a persones de fe, sentim a més la responsabilitat
d’actuar, en el nostre comportament diari, en consonància amb aquesta necessitat
de conversió, que no és només individual: «La conversió
ecològica que es requereix per a crear un dinamisme de canvi durador és també
una conversió comunitària» (ibíd., 219). En aquesta perspectiva, la
comunitat de nacions també està cridada a comprometre’s, amb un esperit de màxima
cooperació, especialment en les reunions de les Nacions Unides dedicades a la qüestió
mediambiental.
La cimera COP27 sobre el clima, que se celebrarà a Egipte el novembre de 2022, representa
la propera oportunitat per a impulsar junts una aplicació efectiva de l’Acord
de París. És també per aquesta raó que recentment he disposat que la Santa Seu,
en nom i representació de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, s’adhereixi a la
Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic i a l’Acord de París, amb l’esperança
que la humanitat del segle XXI «pugui ser recordada per haver assumit amb
generositat les seves greus responsabilitats» (ibíd., 165). Assolir
l’objectiu de París de limitar l’augment de la temperatura a 1,5 °C és tot un
repte i requereix la cooperació responsable de totes les nacions per a
presentar plans climàtics o contribucions determinades a nivell nacional, més
ambicioses, per a reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle a zero
amb la màxima urgència possible.
Es tracta de “convertir”
els models de consum i producció, així com els estils de vida, en una direcció
més respectuosa amb la creació i amb el desenvolupament humà integral de tots els
pobles presents i futurs; un desenvolupament fonamentat en la responsabilitat, en la prudència/precaució,
en la solidaritat i la preocupació pels pobres i les generacions futures. A la
base de tot hi ha d’haver l’aliança entre l’ésser humà i el medi ambient que, per
a nosaltres els creients, és un mirall de l’«amor creador de Déu, del qual
procedim i vers el qual caminem».[3] La transició que suposa aquesta
conversió no pot deixar de banda les exigències de la justícia, especialment per
als treballadors més afectats per l’impacte del canvi climàtic.
Alhora, la cimera COP15 sobre la biodiversitat, que se celebrarà el desembre al Canadà, oferirà a
la bona voluntat dels governs una oportunitat important per adoptar un nou acord
multilateral que aturi la destrucció dels ecosistemes i l’extinció de les espècies.
Segons l’antiga saviesa dels Jubileus, necessitem «recordar, retornar,
descansar, reparar».[4] Per aturar l’ulterior col·lapse
de la “xarxa de vida” ―la biodiversitat― que Déu ens ha donat, preguem i fem
una crida a les nacions perquè es posin d’acord en quatre principis clau:
1. construir una base
ètica clara per a la transformació que necessitem per tal de salvar la
biodiversitat;
2. Lluitar contra
la pèrdua de biodiversitat, donar suport a la seva conservació i recuperació, i
satisfer les necessitats de les persones de forma sostenible;
3. promoure la solidaritat
global, tenint en compte que la biodiversitat és un bé comú global que
requereix un compromís compartit;
4. posar al
centre les persones en situació de vulnerabilitat, incloses les més afectades
per la pèrdua de biodiversitat, com els pobles indígenes, les persones grans i
els joves.
Ho repeteixo: «Vull demanar en nom de Déu a les grans
corporacions extractives —mineres, petrolieres—, forestals, immobiliàries, agro
negocis, que deixin de destruir els boscos, aiguamolls i muntanyes, deixin de
contaminar els rius i els mars, deixin d’intoxicar els pobles i els aliments».[5]
No es pot deixar de reconèixer l’existència d’un «deute ecològic» (Carta enc. Laudato
si’, 51) de les nacions econòmicament més riques, que són les que més han
contaminat en els dos últims segles; això les obliga a prendre mesures més
ambicioses tant a la COP27 com a la COP15.
Això implica, a més d’una acció decidida dins de les
seves pròpies fronteres, mantenir les seves promeses de suport financer i tècnic
a les nacions econòmicament més pobres, que ja estan suportant el pes de la
crisi climàtica. Així mateix, s’hauria de considerar urgentment la possibilitat
de concedir més ajudes financeres per a la conservació de la biodiversitat.
També els països menys rics econòmicament tenen responsabilitats significatives,
però “diversificades” (cf. ibíd., 52); els retards dels altres no poden
justificar mai la pròpia inacció. Cal que actuem, tots, amb decisió. Estem
arribant a “un punt de ruptura”
(cf. ibíd., 61).
En aquest Temps de la Creació, preguem perquè les
cimeres COP27 i COP15 puguin unir la família humana (cf. ibíd., 13)
per abordar amb decisió la doble crisi del clima i la reducció de la biodiversitat.
Recordant l’exhortació de sant Pau d’alegrar-se amb els que s’alegren i plorar
amb els que ploren (cf. Rm 12,15), plorem amb el crit amarg de
la creació, escoltem-lo i responem amb fets, per tal que nosaltres i les
generacions futures puguem continuar alegrant-nos amb el cant dolç de vida i
esperança de les criatures.
Roma, Sant Joan del Laterà, 16 de juliol
de 2022, Memòria de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel
FRANCESC
[1] Cf. Discurs a la F.A.O. (16
de novembre de 1970).
[2] S. Joan Pau II, Audiència General (10 de juliol de 2002).
[3] Discurs a la Trobada “Fe i Ciència: cap
a la COP26” (4 d’octubre de 2021).
[4] Missatge per a la Jornada Mundial de
Pregària per la Cura de la Creació (1 de setembre de 2020).
[5] Videomissatge als moviments populars (16 d’octubre de 2021).
Cada any, de l’1 de setembre al 4 d’octubre, els cristians d’arreu del món estem cridats a aprofundir la nostra relació amb el Creador, amb tots els nostres germans i amb tota la creació. El lema d’enguany: “Escolta la veu de la creació” vol despertar la nostra consciència al clam de la Terra i al clam dels pobres. És una crida a restar atents a la veu de totes les criatures que ens parlen del nostre Pare Creador.
Més informació: https://www.justiciaipau.org/ecoparroquies/temps-de-la-creacio/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada