Amb Laudato si’ ha nascut un nou humanisme (Carlo Petrini)
En aquest vídeo de Carlo Petrini ens parla de com li va impactar la Laudato si'. Tradueixo una noticia de Giada Aquilino - Ciutat del Vaticà per Vatican News.
La
idea de l'ecologia integral, que veu "fortament" les connexions entre
el sofriment del medi ambient i el de la humanitat, és la "gran i
extraordinària reflexió que el Papa Francesc lliura al món" amb
l'encíclica Laudato sí. El fundador de Slow Food, a més de creador de la
xarxa internacional de Terra Madre i -amb monsenyor Domenico
Pompili- de las Comunidades Laudato si’, observa com ha arribat el moment
de superar el paradigma del "treure guany de tot" per començar a
"pensar en els béns comuns i relacionals".
El Papa Francesc el va
anomenar un "agnòstic pietós", perquè el commou "una actitud
noble", la de "pietat per la naturalesa". Ell, un excomunista
que, quan se li pregunta si podria considerar un dia la possibilitat d'una
conversió, respon: "mai no posis límits a la providència", no oculta
el fet que va ser completament conquerit per l'encíclica del Papa
Laudato si’. Es tracta de Carlo Petrini, el fundador de Slow Food, l'associació internacional
sense finalitat de lucre que des de 1986 s'ha compromès a restaurar el
valor correcte dels aliments, respectant els qui els produeixen, en harmonia
amb el medi ambient i els ecosistemes, respectant les tradicions i el
coneixement dels quals, els territoris i les tradicions locals, són els
guardians. Actualment opera a 150 països.
L'enfocament ecològic
Petrini explica A Vatican
News la seva connexió amb l'encíclica sobre la cura de la Casa Comuna: és un document que "canvia
profundament l'enfocament ecològic". "No és una encíclica verda
com alguns han dit de forma reduccionista: no és una encíclica mediambiental
sinó una encíclica social integral.
La idea de l'ecologia integral, que veu amb força les connexions entre el
sofriment del medi ambient i el sofriment de la humanitat, és -assenyala- la
gran i extraordinària reflexió" que se sent confiada pel Papa a si mateix
i "al món".
El compromís
Petrini és també el creador de
la xarxa internacional de Terra Madre, que dona veu i visibilitat als
agricultors, pescadors, criadors, processadors, petits productors. I des de fa
un parell d'anys, amb Monsenyor Domenico Pompili, bisbe de Rieti, ha
llançat la idea de les comunitats Laudato si' realitats locals que
operen en l'esperit del document del Papa Francesc de 2015: cèl·lules
de vida comunitària, actualment unes seixanta, compromeses en la difusió dels
temes de l'ecologia integral a través d'activitats concretes, conferències,
publicacions, en definitiva, iniciatives "des de baix" cap a una
realitat més sostenible.
Un valor universal
"En estudiar
la Laudato em vaig adonar de com el document no només es dirigeix als
catòlics, sinó a tot el món: és un
document que té valor universal, pel seu contingut, enfocament, mètode de
diàleg, la idea mateixa de l'ecologia integral. Personalment -assegura- va
ser un moment de gran riquesa, de gran oportunitat per a la reflexió." Per
a Petrini, l'encíclica del Papa Francesc sobre la cura de la
casa comuna "és el document
fundacional d'un nou humanisme", entès com "la necessitat que
tots sentim d'abordar plenament les causes no només del desastre ambiental que
estem experimentant, sinó també d'una situació social insostenible". Cal “qüestionar
un cert tipus d'economia, certs valors," la idea de “treure guany de
tot" i en canvi “començar a pensar en els béns comuns i relacionals".
Es tracta, explica, d'"una nova sensibilitat que hem de fomentar a nivell
mundial perquè altrament no podrem canviar l'estat de les coses". Canviar
aquests paradigmes, continua, és una tasca difícil: necessitem un nou
humanisme, una nova reflexió que sigui un signe dels
temps. Laudato és precisament el començament d'un nou
humanisme".
La importància de les petites coses
Davant els desafiaments actuals,
des de la crisi ambiental fins a l'econòmica i
social, Petrini pressiona perquè es "generalitzi". El
llibre Terra Futura revela
una crida a "entremetre's personalment" i com a comunitat. "La
necessitat que sentim és que aquest canvi no està destinat als actors polítics
que tenen influència en el món de la cultura i la política, sinó que és una
actitud que concerneix tots. Fins i tot les coses petites poden convertir-se en
substància i capacitat, en oportunitats de transformació. "Es tracta de
"fer que els humils siguin
subjectes actius, també: cada persona, a partir de la seva vida quotidiana, pot
convertir-se en protagonista del canvi. Aquesta és la bellesa
de Laudato si’: no subestima les petites eleccions individuals. Al
contrari, les promou".
Superant les barreres
La invitació del Papa Francesc és
a guarir aquests llaços que hem trencat en el temps i que en ens van unir al Creador, a altres éssers
humans i a la resta de la creació. Per a Petrini, "ha arribat el
moment de fomentar una unitat d'acció, un diàleg serè i seriós, una implicació
mútua en aquestes qüestions entre el món catòlic i el món laic". "Des
del meu punt de vista, com a agnòstic, crec fermament que -agrega- això podria
representar un punt d'inflexió". Amb Laudato si’, "estem
davant una intuïció que va anticipar el moviment dels joves a nivell planetari
-llegeixi's Greta Thunberg- i va anticipar la responsabilitat del marc
polític internacional: encara avui està allà per testimoniar com, per superar
aquests desafiaments, hem de superar les barreres".
Virus injustos i canvis profunds
En les converses reportades per Petrini a Terra Futura, en plena emergència per Covid-19, el Papa destaca com la humanitat és "trepitjada per aquest virus i per tants virus que hem fet créixer". Virus "injustos" que Francesc emmarca en "una salvatge economia de mercat, una violenta injustícia social, on les persones moren com a animals i viuen, fins i tot, moltes vegades com animals": és "necessari descentralitzar", observa el Papa, per mirar "als suburbis "perquè aquí és on" es juga el futur". "Aquesta pandèmia ens posa en una situació de fortes eleccions", va fer ressò Petrini. "Qui pensi que sortirem d'aquesta situació reconstruint els paradigmes i valors que existien abans de la pandèmia, al meu entendre, s'equivoca i no aprofita l'oportunitat d'un canvi profund", a través de "opcions més respectuoses amb el medi ambient, un economia diferent, una responsabilitat individual i col·lectiva "i una nova capacitat de diàleg i escolta, entesa no com accions morals sinó com un" mètode veritable i propi".
La clau és la consciénciació social de la connexió entre el medi ambient i la humanitat, com ens facilita transmetre Carlo Petrini.
ResponElimina